La vida secreta dels xiquets

El altre dia vaig encontrar una serie documental anomenat: "La vida secreta dels  xiquets" on es mostra com ,10 xiquets i xiquetes  de 4 i 5 anys, es relacionen, formen amistats i a la mateixa vegada conflictes, començen a formar la seua personalitat, etc. 

"L'enfocament psicopedagògic ho aporten dos assessors experts: una doctora en Psicologia del Desenrotllament que s'ocupa d'explicar la part més científica de la conducta del xiquet, i un professor i expert en innovació educativa infantil, que analitza des d'un punt de vista més pràctic els

comportaments." (Movistar plus, 2016)

En conclusió, aquesta serie documental ens fa veure com es comporten els xiquets i xiquetes sense la figura d'autoritat, es a dir, sense les pares i mares i, professors. Et dóna l'oportunitat de coneíxer als nens d'una manera més real ja que ells i elles actúen per sí mateixes o mateixos. 

                                    

                                Documental realitzat per Movistar plus

Científics i científiques

En la classe del dimarts passat, el tema que va prioritzar va ser, el mètode científic. Per a començar, Juanfran ens va posar un vídeo sobre dit tema, que en mi opinió, ho explicava d'una manera dinàmica i clara, la qual cosa es podria emprar en l'aula d'Infantil per a explicar el mètode. Desprès, entre tots van enumerar activitats científiques i com sol iniciar-se una investigació científica. 

A continuació, Juanfran ens va posar tres vídeos sobre experiments científics: El primer era un experiment instructiu el qual anava sobre l' absorció de les pintures. El segon era un experiment demostratiu que consistia en la mescla del vinagre amb bicarbonat. I el tercer, un experiment explicat en primera persona, el qual consistia en la mescla de llet, colorant i sabó. Aquest experiments em van paréixer molt originals per a emplenar-los en l'etapa d'Infantil ja que els xiquets i xiquetes, aprenen de forma manipulativa, conceptes relacionats amb la ciència. Però, des de el meu punt de vista, realitzaria una metodologia més activa i reflexiva on l'experiment estaria realitzat pels alumnes, sempre que no existisca cap perill. Ademès, durant la pràctica de l'experiment, aniria explicant els motius de perquè es produïx eixe efecte i com es pot produir, perquè, d'aquesta manera, els i les alumnes coneguen les causes i conseqüències o, el perquè de les coses.
Comptat i debatut, pense que l'estudi de les ciències, dins del factor acadèmic, pot donar mòlt joc a l'hora de enseyar-ho en les aules d' Infantil, però que depén de l'enfocament educatiu que li dónes com a mestra o mestre. Hi ha multitud de recursos que poden ajudar a crear un aprenentatge sobre les ciències amb sentit, com comentava nues tro professor Juanfran. Per a això, considere que fa falta un sèrie de competències bàsiques sobre les ciències per part del professorat i materials o recursos atractius i útils per a dur a terme un aprenentatge dinàmic, motivador i, sobretot manipulatiu.

• Per a fomentar els arguments que he exposat sobre l'aprenentatge de la ciència, exposaré a continuació una activitat la qual puguen realitzar els alumnes d'Infantil i, a més amb un aprenentatge significatiu i constructiu.

Activitat: L'hort d'Infantil.

- La manipulació de l'Hort en Infantil, pot donar molt joc a l'hora d'aprendre ciències sobre l'entorn natural que els rodeja. Gràcies a l'hort, els i les alumnes poden descobrir aspectes com: les diferents fases de l'aigua, com plantar els arbres, d'on naixen les fruites i verdures,etc.
A més, els i les alumnes estàn en contacte al el seu entorn y fomenten el sentiment de cuidar el medi ambient.

Què hi haurà dins de la caixa?

La classe De Dijous Passat 15, com és habitual, comencem amb la reproducció d'un vídeo, el qual et motivava y/o animava per a realitzar-te com a persona en la vida i per a viure el dia a dia fent coses productives que et cultiven. A continuació, Juannfran ens va posar el poema de Martha Medeiros: "Mor lentament", el poema em va paréixer súper bonic, sobretot la frase de: "Estar viu no és el simple fet de respirar";. Em va paréixer una frase molt original, sincera i amb un missatge reflexiu ja que, al meu parer, considere que la vida és un instant fugaç i que, la teua mateix eres el responsable que eixe instant fugaç es convertisca en quelcom que meresca la pena viure-ho. Des del meu punt de vista, considere que hi ha massa gent infeliç i desmotivada amb el seu dia a dia, per infinites causes, per això vaig triar esta carrera, perquè pense que la vida no és tan seriosa com la pinten i, si és així, hauríem de llevar part de serietat i prendre'ns les coses amb més calma, alegría i empatía.

Bé, que em sol allargar amb estos temes, després de la visualització del vídeo i el poema, realitzem una activitat. La següent activitat consistia a endevinar el que hi havia dins d'una caixa de fusta; per a saber-ho primer havíem de realitzar els passos següents: 1) Realitzar algunes hipòtesis per a saber com ho anem a deduir. 2) Realitzar una taula sobre que aparell de mesura utilitzem i que accions realitzem. 3) I, una altra taula amb l'acció realitzada amb la caixa i el resultat obtingut. La meua companya Isabel i jo, pensem a esbrinar-ho per mitjà dels sentits (orella, mà) i amb un fill de ferró, però amb açò últim va ser impossible ja que la caixa estava precintada amb zel.

Finalment, Juanfran ens va dar diverses opcions del que podria haver-hi dins de la caixa i, després de diverses oportunitats triem el nostre objecte. Finalment, endevinem el que hi havia entre, gràcies a la meua companya Isabel, tot cal dir-ho, la nostra caixa contenia tres piles, cosa que no m'imaginava ja que pensava que era o uns daus o un imant. Per a acabar, he de dir que les classes de Juanfran m'estan agradant molt ja que són diferents de les altres, per la qual cosa aprenc d'una manera diferent, i això m'agrada. A més, es manté el bon clima en classe pel que les classes se'm fan molt divertides i enriquidores.

Aplicant esta activitat a Infantil, se'm va ocórrer l'activitat de "la caixa de les sorpreses", la qual consistix a ficar en una caixa objectes de diferents textures (suau, aspre, duro...) i, a continuació els xiquets i xiquetes, amb els ulls embenats, té que toques un objecte i endevinar-ho. Al meu parer, em pareix una activitat molt típica però molt especial perquè vagen dominant els diferents sentits que posseïxen.

Maria Montessori: Un exemple a seguir

Per més persones lluitadores, per més dones com Montessori.

Dimarts Passat 13, acudim a una xarrada en la universitat sobre la metodologia, pedagogia i materials Montessori. La xarrada en general em va paréixer interessant ja que el que va donar la xarrada (no recorde el nom) ens relatava la seua experiència docent respecte a la metodologia Montessori. En la xarrada, es va comentar en que consistia el mètode Montessori: les seues possibilitats, limitacions, avantatges, crítiques, etc. El que més em va interessar de la xarrada va ser el que va comentar sobre el "EGO humano"; ja que estic totalment d'acord amb ell i, a més em pareix un tema molt interessant per a tractar en Educació Infantil. Els xiquets i xiquetes, por lo general, en l'etapa d'Infantil, tendixen a voler ser el millor, a ser la figura d'autoritat entre els seus companys, a ser el centre d'atenció. Estos aspectes, generalment, ho mostren en les seues relacions socials dia a dia, com per exemple amb el tema de l'edat, que a més edat més dret tens i millor se't donen les tasques. Este sentiment ens porta a la problemàtica de fer quelcom pel simple fet de que t'alagen i no per per a estimurlarte y/o cultivar-te com a persona. Però este problema d'ego no és culpa dels xiquets i xiquetes, ells /es estan en ple desenrotllament i cada vegada van aprenent i descobrint més coses. Des del meu punt de vista, el problema ve de la metodologia que empra el professorat ja que s'ha de despertar el sentiment d'interés o curiositat amb la finalitat que els coneixements els motive a investigar i a saber encara més, no a estudiar pel simple fet de traure bona nota.

D'altra banda, van haver-hi aspectes de la metodologia Montessori que empraria en l'aula Infantil. Aspectes com un ambient preparat i adaptat per als xiquets i xiquetes, el treball lliure i la distribució dels alumnes i alumnes (els alumnes i alumnes es col·loquen segons l'edat però tots en el mateix aula, amb una diferència de tres anys, és a dir, xiquets i xiquetes de 0-3, de 3-6, de 9-12... . La distribució em pareix un aspecte súper interessant ja que considere que és millor una aula amb diversitat d'edats, des del meu punt de vista, pense que els xiquets i xiquetes tindrien major estimule d'aprenentatge ja que podrien aprendre uns d'altres.

En definitiva, este tipus d'activitats, com el d'assistir a una xarrada educativa, s'han de realitzar més sovint ja que enriquim els nostres coneixements sobre la docència amb altres punts de vista i amb explicacions de personal docent, els quals tenen experiència en este àmbit.

- Vos deixe l'enllaç d'un prezi que vaig realitzar l'any passat en una altra assignatura sobre el mètode Montessori, per si voleu consultar- el: http://prezi.com/vwkkh5j9g5ew/?utm_campaign=share&utm_medium=copy 

"Llig abans de fer"

En la classe de hui hem començat amb la reproducció de quatre vídeos els quals m'han paregut molt divertits i interessants. Els vídeos anaven sobre el rebuig dels xiquets i xiquetes a l'escola, sobretot al començament. 
A continuació, obrim un debat sobre les següents situacions dels xiquets, concretament d'on venia este sentiment de rebuig. Des del meu punt de vista, considere que gran part de l'equip docent i de tot el personal que formen el centre educatiu no té consciència de la importància que tenen crear un bon aprenentatge, en tots els àmbits, en l'etapa d'Infantil. A més de deixar la motivació un poc de costat, aspecte molt important per als xiquets i xiquetes d'Infantil.

A l'acabar el debat, el nostre professor Juanfran ens va repartir un examen sobre ciències i altres habilitats, el qual en un principi comptava per a nota. Al realitzar l'examen em doní encara més compte que no tènia cap base de ciències, la queal cosa em va crear ràbia cap als cursos anteriors. Però açò no va ser el pitjor, una vegada entregat l' examen, ho corregim en conjunt i em va donar compte que no havia llegit bé ni la mitad de l'examen. En aquesta classe, em doní compte que he de llegir amb més atenció els exàmens i no centrar-me tant a omplir-ho. Però també, sé que és com un "tic", algo involuntari, ja que m'han educat així, programada per a "vomitar" els continguts que es donen en classe i l' endemà ni saber de que anaven dites continguts.

Coneiximent cotidià VS Coneiximent científic

Com en totes les classes, comencem amb un vídeo. El vídeo de hui ha anat sobre la ignonància de part de la societat jove del nostre país. En este cas, eren dos xiques adolescents però et pots trobar molts casos d'aquest tipus. En la meua posició, com a futura docent, trobe el centre del problema al sistema educatiu, mes concretament, en les formes de fer les coses, ja que falten moltes millores en quant a calitat i valors de continguts a nivell acadamic i socialment. Per altra banda, si que és veritat que s'han fet moltes millores per a solucionar aquest fracàs escolar però a fins i debatut s'ha de fer més treball i progrés en les centres educatius.

Després de la visualització del vídeo, el professor Juanfran ens va donar un examen sorpresa amb algunes preguntes un tant pilletetes sobre la ciencia; preguntes en quant a la gravetat, l'òrbita de la Terra, les plantes, él pes del fum... Quan vaig veure l' exam, vaig donar-me compte de que no em recordava de quasi cap cosa del estudis a Primaria però, vaig respondre les preguntes amb aixó i un poc d'intuicció.

Al finalitzar l'examen van corregir-lo en conjunt i no tenia quasi nada be😅 , la intuicció no em va jugar bona passada. Aquesta activitat em va fer reflexionar ja que a pesar d'haver donat ciències durant tot Primària no recordava els continguts bàsics d'esta, la qual cosa em fa que em de compte encara més de que el sistema educatiu, de fa uns anys i l'actual, no té una bona metodologia. Al meu parer, s'ha de canviar la manera de presentar els continguts i deixar un poc de costat la teoria.

Calfant motors

En la sessió d'ahir, comencem amb un vídeo el qual tractava la rellevància del procés de memorització en les metodologies dels centres educatius. Un aspecte que està afectant seriosament el mètode d'ensenyança - aprenentatge. 

Ja que aquest tema està molt present en les nostres classes, va sorgir en l'aula un debat molt interessant, on generalment traiem en clau que els professors i tots aquellls que es dediquen a l'educació, exposen les seues queixes sobre la metodologia caracteritzada, en general, per una educació tradicional i horitzontal (professor - alumne) però poques són les pràctiques o canvis que observem per a canviar este problema, llavors generen en els alumnes una actitud de frustració cap esta situació, des del meu punt de vista.

A continuació, realitzem dos activitats: la primera era dibuixar un científic o una científica com nosaltres volguérem i a continuació classifiquem els aspectes negatius i positius de la ciència. Estes dos activitats, van generar també un debat sobre com presentar els continguts referits a la ciència de manera que li resulte atractiu i motivador a l'alumne. Durant el debat, van sorgir diverses opinions però, des del meu punt de vista, considere que les classes de ciències s'han de donar d'una manera pràctica, comprensiva i manipulativa on el docent oferisca processos simultanis per a resoldre les diferents activitats o situacions presentades i, que al seu torn els dits processos siguen atractius i que motiven a l'alumne.

En definitiva, la classe de hui em va paréixer molt productiva ja que traiem diversos punts de vista sobre la manera de fer classe (la metodologia) , aspecte que ens afavorix a l'hora de saber en quin tipus de docent ens volem convertir.