Maria Montessori: Un exemple a seguir

Per més persones lluitadores, per més dones com Montessori.

Dimarts Passat 13, acudim a una xarrada en la universitat sobre la metodologia, pedagogia i materials Montessori. La xarrada en general em va paréixer interessant ja que el que va donar la xarrada (no recorde el nom) ens relatava la seua experiència docent respecte a la metodologia Montessori. En la xarrada, es va comentar en que consistia el mètode Montessori: les seues possibilitats, limitacions, avantatges, crítiques, etc. El que més em va interessar de la xarrada va ser el que va comentar sobre el "EGO humano"; ja que estic totalment d'acord amb ell i, a més em pareix un tema molt interessant per a tractar en Educació Infantil. Els xiquets i xiquetes, por lo general, en l'etapa d'Infantil, tendixen a voler ser el millor, a ser la figura d'autoritat entre els seus companys, a ser el centre d'atenció. Estos aspectes, generalment, ho mostren en les seues relacions socials dia a dia, com per exemple amb el tema de l'edat, que a més edat més dret tens i millor se't donen les tasques. Este sentiment ens porta a la problemàtica de fer quelcom pel simple fet de que t'alagen i no per per a estimurlarte y/o cultivar-te com a persona. Però este problema d'ego no és culpa dels xiquets i xiquetes, ells /es estan en ple desenrotllament i cada vegada van aprenent i descobrint més coses. Des del meu punt de vista, el problema ve de la metodologia que empra el professorat ja que s'ha de despertar el sentiment d'interés o curiositat amb la finalitat que els coneixements els motive a investigar i a saber encara més, no a estudiar pel simple fet de traure bona nota.

D'altra banda, van haver-hi aspectes de la metodologia Montessori que empraria en l'aula Infantil. Aspectes com un ambient preparat i adaptat per als xiquets i xiquetes, el treball lliure i la distribució dels alumnes i alumnes (els alumnes i alumnes es col·loquen segons l'edat però tots en el mateix aula, amb una diferència de tres anys, és a dir, xiquets i xiquetes de 0-3, de 3-6, de 9-12... . La distribució em pareix un aspecte súper interessant ja que considere que és millor una aula amb diversitat d'edats, des del meu punt de vista, pense que els xiquets i xiquetes tindrien major estimule d'aprenentatge ja que podrien aprendre uns d'altres.

En definitiva, este tipus d'activitats, com el d'assistir a una xarrada educativa, s'han de realitzar més sovint ja que enriquim els nostres coneixements sobre la docència amb altres punts de vista i amb explicacions de personal docent, els quals tenen experiència en este àmbit.

- Vos deixe l'enllaç d'un prezi que vaig realitzar l'any passat en una altra assignatura sobre el mètode Montessori, per si voleu consultar- el: http://prezi.com/vwkkh5j9g5ew/?utm_campaign=share&utm_medium=copy