Què hi haurà dins de la caixa?

La classe De Dijous Passat 15, com és habitual, comencem amb la reproducció d'un vídeo, el qual et motivava y/o animava per a realitzar-te com a persona en la vida i per a viure el dia a dia fent coses productives que et cultiven. A continuació, Juannfran ens va posar el poema de Martha Medeiros: "Mor lentament", el poema em va paréixer súper bonic, sobretot la frase de: "Estar viu no és el simple fet de respirar";. Em va paréixer una frase molt original, sincera i amb un missatge reflexiu ja que, al meu parer, considere que la vida és un instant fugaç i que, la teua mateix eres el responsable que eixe instant fugaç es convertisca en quelcom que meresca la pena viure-ho. Des del meu punt de vista, considere que hi ha massa gent infeliç i desmotivada amb el seu dia a dia, per infinites causes, per això vaig triar esta carrera, perquè pense que la vida no és tan seriosa com la pinten i, si és així, hauríem de llevar part de serietat i prendre'ns les coses amb més calma, alegría i empatía.

Bé, que em sol allargar amb estos temes, després de la visualització del vídeo i el poema, realitzem una activitat. La següent activitat consistia a endevinar el que hi havia dins d'una caixa de fusta; per a saber-ho primer havíem de realitzar els passos següents: 1) Realitzar algunes hipòtesis per a saber com ho anem a deduir. 2) Realitzar una taula sobre que aparell de mesura utilitzem i que accions realitzem. 3) I, una altra taula amb l'acció realitzada amb la caixa i el resultat obtingut. La meua companya Isabel i jo, pensem a esbrinar-ho per mitjà dels sentits (orella, mà) i amb un fill de ferró, però amb açò últim va ser impossible ja que la caixa estava precintada amb zel.

Finalment, Juanfran ens va dar diverses opcions del que podria haver-hi dins de la caixa i, després de diverses oportunitats triem el nostre objecte. Finalment, endevinem el que hi havia entre, gràcies a la meua companya Isabel, tot cal dir-ho, la nostra caixa contenia tres piles, cosa que no m'imaginava ja que pensava que era o uns daus o un imant. Per a acabar, he de dir que les classes de Juanfran m'estan agradant molt ja que són diferents de les altres, per la qual cosa aprenc d'una manera diferent, i això m'agrada. A més, es manté el bon clima en classe pel que les classes se'm fan molt divertides i enriquidores.

Aplicant esta activitat a Infantil, se'm va ocórrer l'activitat de "la caixa de les sorpreses", la qual consistix a ficar en una caixa objectes de diferents textures (suau, aspre, duro...) i, a continuació els xiquets i xiquetes, amb els ulls embenats, té que toques un objecte i endevinar-ho. Al meu parer, em pareix una activitat molt típica però molt especial perquè vagen dominant els diferents sentits que posseïxen.