La matèria + Berenar amb els companys

La classe del Dimarts 27 va començar amb la visualització d' un vídeo sobre el TDAH (Trastorne de la conducta i hiperativitat). En el vídeo es mostrava a un xiquet d'uns 5-6 anys el qual es sentía desconcertat e incomprendut en relació al tracte del seu entorn (familía, escola, companys de classe...). Aquesta situació la patixen molas xiquets i xiquetes ja que hi ha un fort prejuici i una gran falta d'informació amb aquest diagnóstic (per exemple, si es convenient la medicación o no) i, sobre aquest tema van debatir en clase. En la meua opinió, considere que el trastorn del TDAH ha sigut l'eixida més fàcil per a classificar els xiquets o xiquetes que són més actius, nerviosos o que tenen alguns símptomes del trastorn, però pense que el TDAH va més enllà. El TDAH ha de seguir un procés seriós de diagnòstic per a donar-li solució als xiquets o xiquetes que ho tenen, considerant el grau que tinguen. Com a futura mestra, pense que la millor solució per a estos xiquets o xiquetes és crear activitats, estratègies, exercicis, motivacions, inquietudes... perquè d'esta manera estimulen al màxim les seues capacitats i, si necessiten estar en moviment adaptar les activitats que es realitzen en classe perquè ho estiguen.
Apartant el tema del vídeo, continuem avançant amb el temari, més concretament, amb el tema de la matèria, on arribem a la conclusió, després d'analitzar alguns materials, de que la matèria és tot allò que estiga compost per volum i massa. La següent definició sobre la matèria, la desconeixia, ja que tenia una idea abstracta en el cap però no sabia com desenrotllar. Açò es pot deure, des del meu punt de vista, que en els meus estudis primaris sobre les ciències, concretament amb el tema de la matèria, els he interioritzat només per a complir els requisits d'avaluació del curs (l'examen) i, no pel mer fet d'aprendre. Fet que em succeïx amb molts altres conceptes o coneixements però, per què? Jo considere que és perquè sóc, com muchos/as otros/as una víctima del sistema educatiu que es trobava anys arrere, un sistema molt tradicional i patriarcal.
Finalment, realitzem un experiment amb un globus on ho pesàvem sense aire i amb aire i, arribem a la conclusió que l'aire pesa per tant aumenta el pes del globus. A més d'això, aprofitem la classe per a celebrar el complix d'Ángela i ens va invitar a una xicoteta berenar molt agradable. En entrades posteriors pujaré fotos d'aquest berenar.
En definitiva, estes sessions, com he comentat en altres entrades, em fan donar-me compte del que vull inculcar a les generacions futures i el que no vull perquè, a hores d'ara, pense que és millor aprendre per mitjà de de les interaccions amb els altres i, sobretot amb la pràctica; deixant arrere les metodologies acadèmiques i tradicionals ja que s'aprecia que gran part de la societat acaba deixant l'escola o acabant-la sense cap objectiu o inquietuds per al seu futur. Respecte a les classes amb Juanfran, crec que estic aprenent d'una manera molt interactiva on el professor i els alumnes creguem un clima de benestar i amb molta curiositat pels continguts que ens presenta el professor.